Ens trobàvem abans de les 21,00 – jo només assistiria al sopar – , coincidia amb els darrers moment de la ‘ classe habitual ‘.
Soparíem esplèndidament al gran saló de la Societat Coral Obrera la Glòria Sentmenantenca, que feia un especial goig.
Em feia molt feliç la distinció a la Maria Assumpció Alberola Vilatersana.
El Ton i l’Elisabeth – un any més – es sabien fer els ‘sorpresos’ en rebre els regals.
Hi havia temps alhora del brindis en que en desitjàvem UN ANY MILLOR, per recordar als absents.
Fet el cerimonial donava inici una ballada que s’acabaria superades llargament les 00,00 , i només perquè molts teníem obligacions laborals, familiars i/o socials inexcusables.
A tothom el meu íntim desig de que el proper 2.015 sigui millor – en tots els sentits – que aquest 2.014 que compta el dies per acomiadar-se .
No hay comentarios:
Publicar un comentario