lunes, 24 de octubre de 2011

COUNTRY A CAN PAPASSEIT- VILANOVA DEL CAMI. L'ANOIA

Em posava en contacte amb els amics del country d’ Òdena, i m’explicaven que el diumenge 23 d’octubre, no hi hauria ballada a la seva població, perquè començava la temporada de l’Associació Anoia Country, a l’equipament municipal de Can Papasseit, a Vilanova del Cami.



La comarca de l’Anoia té una població d’unes 110.000 persones, concentrades majoritàriament al voltant d’Igualada, i amb bon criteri els afeccionats al country, comparteixen i no competeixen. Diumenge 23 a Vilanova del Camí, i el següent a Òdena.




Can Papasseit ofereix a les balladores – hores d’ara son més les dones que els homes en el món del country – una sala de més de 800 metres quadrats, que encerclada per taules i cadires, conforma davant de l’escenari una magnifica pista per ballar.




Saludava amics de :

Berga
Calaf
Carmen
Castellar del Vallès
Castellgalí
Igualada
Manresa
Òdena
Sant Joan de Vilatorrada
Sant Salvador de Guardiola
Vilanova del Cami
Vilanova i la Geltrú

Veia majoritàriament samarretes del grup organitzador Anoia Country, i dels Amics de Vilanova i la Geltrú.

La ballada que començava puntualment a les 18,00, s’aturava cap a les 20,00 per fer un sorteig, menjar coca amb xocolata i beure cava.




Un xic abans de les 21,00 ens acomiadàvem felicitant als organitzadors, als que reiteràvem la nostra permanent sensació de ‘trobar-nos a casa’.

Aprofitem per fer una crida als afeccionats dels Vallesos, del Baix Llobregat, del Barcelonès, del Maresme,... perquè vinguin també per aquestes contrades.

lunes, 17 de octubre de 2011

ARGENTONA. COUNTRY A LA CARPA DE SANT JULIÀ.

Anàvem la Vicky, la Maria Jesús, el Pedro i l’Antonio; ens n’havien parlat molt i bé, de les ballades country que de forma regular es duen a terme a les instal•lacions del centre Parroquial d’Argentona.





La carpa està instal•lada just sota l’absis de l’església de Sant Julià, això com comprovaria més tard ha donat lloc a una ‘litúrgia’, que permet conciliar perfectament l’afecció al Country, amb la devoció catòlica. A les 20,00 coincidint amb la missa vespertina, s’ensenyen nous balls, es rifen objectes, i/o com en aquesta ocasió es celebren onomàstiques, o altres fets que afecten alguns membres d’aquest grup d’amics; a les 20,30 es retorna als nivells de ‘soroll’ habituals.




Les balladores - un centenar - son majoritàriament d’Argentona, Premià i altres llocs del Maresme; en aquesta ocasió ens afegíem gent del Vallès, i val a dir que ens acollien amb els braços oberts.



Sota l’ombra de Sant Julià assistia al naixement d’una estrella rutilant del Country, el Pedro ens sorprenia amb les seves bones maneres tot just amb dues sessions de practica activa.

La vinculació d’aquesta activitat lúdica amb l’església és un fet ‘normal’; cal recordar només les ballades a la Plaça de Moià al costat de la Capella de la Misericòrdia, o de Sentmenat a l’aparcament de Sant Menna,.... La finesa de la ‘parada tècnica’ entre les 20,00 i les 20,30, únicament l’he vista aquí a Argentona.

Recollia algunes imatges de la ballada – es el que fem els cronistes -, departia amb les organitzadores, i tenia temps fins i tot per retratar les famoses gàrgoles que Josep Puig i Cadafalch, va posar a la Capella del Sagrament.



Ens acomiadàvem quan faltaven pocs minuts per les 21,00 – quan creuem una comarca, en el nostre cas, tot el Vallès Oriental, la previsió del viatge és més o menys d’una hora - ; no podíem però marxar d’Argentona, sense fer l’obligada fotografia al costat d’algun canti.



Coincidíem a l’autopista amb els que venien del Montseny, malgrat que aquest temps quasi estiuenc a retardar la temporada de les castanyes. Fins al moment ni castanyes, ni bolets, aquestes coses succeïen també anys enrere ?

lunes, 10 de octubre de 2011

GRANOLLERS; III TROBADA COUNTRY A LA PLAÇA DE LA PORXADA.

Anàvem la Rosa, la Vicky, la Maria Jesús, el Pedro i l’Antonio a Granollers, ens havien convocat per assistir a la III ballada country a la Plaça de la Porxada de Granollers, el diumenge 9 d'octubre a partir de les 11:00h del matí i fins les 14:00h.



Els feia la fotografia ‘històrica’ davant del Portal de Santa Anna - o de Caldes - ; poca gent coneix el fet que Granollers fins a la meitat del segle XIX, conservava una petita vila closa. Us imagineu – ni que sigui de forma virtual ( ara ni els ajuntaments, ni les persones particulars, arrosseguen un € ) – com seria de bonic poder-ho veure ?. Deixem la idea/proposta a qui vulgui, o sàpiga fer-ho.
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/10/granollers-record-de-les-muralles.html


Arribàvem a la Plaça just quan tocaven les 11,00 – en això de la puntualitat els catalans excel•lim, tothom sap que els anglesos en van aprendre de nosaltres, i ens ho van agrair bescanviant la nostra llibertat nacional per un illot ple mones al sud d’Espanya -; la temperatura era forta confortable , malgrat les tradicionals prediccions pessimistes dels meteoròlegs de la ‘ seva televisió’. Començo a creure que hi ha una conxorxa per arruïnar el sector turístic català.



Vaig saludant amics a títol particular, ja que – aquest any tampoc – els organitzadors no han previst – malgrat disposar d’una taula per vendre samarretes – facilitar uns folis i un bolígraf perquè els assistents posin la seva població de procedència, sota el títol VENIM DE .



El centre de Granollers està curull d’activitats adreçades als infants aquest diumenge, això provoca possiblement un major nombre d’espectadors, estimo però que en el nombre de balladores hi ha una petita davallada, que es pot explicar en part per la crisis econòmica – tot està relacionat ara amb aquesta dolorosa situació - , i per una oferta creixent i coincident de ballades en àmbits comarcals relativament propers. Deixo constància d’algunes absències remarcables; de l’Anoia – avui tenen festa a Igualada al mati i a la tarda a Òdena -, i del Berguedà.

D’aquest excepcional indret l’explicàvem alguna cosa a :
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/10/la-llotja-de-gra-de-granollers-la.html



Advertim un escut de pedra, amb el que semblen dos bernats pescaires, dites garses, al País València. Preguntem, és l’escut de la Vila ?.



Recollíem les darreres imatges, passades les 13,30, un xic abans d’acomiadar-nos de la ballada.



Granollers és candidata a la nominació de ‘Plaça Dura’; cal polir alguns ‘petits detalls’, i ho aconseguirà a la volta de pocs anys.