domingo, 18 de septiembre de 2011

MOIÀ, ‘PLAÇA DURA’ DEL COUNTRY CATALÀ.

Ens aturàvem a les Poues de la Ginebreda – cal seguir les tradicions - , i un cop feta una breu visita, retratava a la Rosa, l’Assumpció, la Maria Jesús, la Vicky i el Pedro.



Les deixàvem a la Plaça de l’església quan sonava la segona cançó i anàvem a deixar el vehicle prop de la Residència; advertia a la tornada que aquest any – com mai fins ara - l’aforament estava al límit. M’agradava trobar una taula on a banda d’un gran paper on es llegia HEM VINGUT DE..., i tothom que volia posava el nom de la seva població i/o associació, hom podia deixar convocatòries d’actes – la Ballada remember d’ Òdena d’avui a la tarda, o l’oferiment de cursos a Moià i la resta de poblacions del Moianès - ; això alhora que em facilita la feina de fer la crònica, te per descomptat avantatges per a tothom que tot just comencem a intuir.



Saludava amics de :

Vilanova i la Geltrú
Vidrà
Terrassa
Sentmenat
Santa Margarida de Montbui
Sant Salvador de Guardiola
Sant Quirze de Besora
Sant julià de Cerdanyola
Sant Feliu de Codines
Sabadell
Rubi
Rajadell
Òdena
Navarcles
Matadepera
Manresa
Lliça 'Amunt
Castellterçol
Castellnou de Bages
Castellar del Vallès
Calaf
Barcelona
Badia




La peculiar samarreta dels Country Moon – d’un blau cridaner, gens ‘convencional`’ però molt efectista – es veia per arreu; en veia però, també d’altres :




100MENAT
Country Cal Rosal
Country Dancers
Country Line Dance Sense Fronteres
Country Moon
Country Osona
Free Country
Sonats pel Country
Tot Country Granollers

La tarda, malgrat els advertiments catastrofistes del Servei de Meteorologia de Barcelona, acompanyava molt, i van ser pocs els moments en que l’enrajolat de la Plaça, se’ns feia visible.



Moià ha fet un trànsit exponencial des de la I TROBADA, fins aquesta IX, i pensem que mereix sobradament aquest títol de PLAÇA DURA, que s’atorga a les poblacions que reiteradament mantenen i/o augmenten el nivell d’interès per als afeccionats al Country.



La gent no volia marxar, i va caldre – com en les grans ocasions – fer algun ‘bis addicional’; m’acomiadava agraint la bona feina a l’organització, quan faltaven pocs minuts per les 22,00.

No hay comentarios:

Publicar un comentario