ÒDENA, SED DE COUNTRY!

Els anticipava el títol als Amics del Country d’ Òdena; me’l suggeria la quantitat i la qualitat de les persones – majoritàriament de gènere femení - que s’havien congregat atenen l’habitual convocatòria de ‘ ballada a la fresca’, que en aquesta ocasió estaria absent passades les 22,00 hores.

La puntualitat és una virtut catalana – que els anglesos aprendrien dels catalans en el període en que presumptament ens ajudaven contra els Borbons – i que es pràctica escrupolosament a Òdena; a les 19,00 començava la ballada.



Al llarg de la tarda / nit hi hauria temps per a tothom :



Per als virtuosos.



Pels que no en son tant :

Tenia ocasió de saludar als amics de Berga.



I, sense voler deixar-me a ningú, als del Vallès, Penedès, Bages, Anoia,....
Fins al darrer moment, en que sonava allò de ‘ vamos a la cama ,.... ‘, es feia evident com n’estaven d’assedegats de country, tots ens que ens havíem desplaçat fins al Castell de Guix.



Ens acomiadàvem agraint la seva gentilesa als Amics del Country d’Òdena; per davant com a conseqüència dels talls del Bruc, teníem un trajecte alternatiu un xic complicat : la C37z fins la rotonda de Castellfollit del Boix on agafaríem la ‘nova’ C37 fins a Sant Salvador de Guardiola, i des d’allà passant per Salelles fins a Manresa on gaudiríem fugaçment de la visió de il•luminada de la seva zona monumental; la resta del camí fins a Terrassa pel Toni i la Elisabeth, i a Castellar del Vallès per l’Antonio i la Maria Jesús – que avui fa el sant - , ja era quasi bufar i fer ampolles.

Ah!, felicitats a totes les Maries i ‘ Marianos’.