Els malastrucs del Servei de Meteorologia de Barcelona, s’obstinaven en la continuïtat de mal temps, la mateixa previsió que repetien feia setmanes , i que venia a confirmar la certesa d’un canvi climàtic d’incertes conseqüències per la subsistència de la nostra espècie.
Altrament la coincidència de la Trilateral d’Andorra, intuíem que faria baixar la participació .
Arribàvem puntualment al Parc de la Font; ens hauríem d’esperar quasi mitja hora per començar a ballar, i ho fèiem sota un airet fred que presagiava tempesta, en cap moment es superaven la cinquantena de balladores.
Saludàvem alguns amics de Sant Salvador de Guardiola amb els que havíem coincidit a Moià.
Els núvols s’anaven enfosquint fins que pocs minuts abans de les 20,00 començaven a caure les primeres gotes; l’aigua i els aparells informàtics no fan bona parella, i davant l’evidència que malgrat tractar-se d’un cap de núvol, l’aiguat guanyava en intensitat, es decidia recollir l’equip tècnic.
Marxàvem per l’antiga carretera C-37z, i recolliria a Canyelles la imatge d’una gran casa, situada dalt d’un turó, pintada de blanc i amb grans obertures a manera de galeries, de la que m’agradaria tenir més informació.
Calia deixar constància de l’esforç dels Amics del Country d’ Òdena; son uns autèntics i veritables herois.
No hay comentarios:
Publicar un comentario