A l’Occident representa la puresa, l’alegria, i fins és sinònim de felicitat; a l’Orient se li afegeix el rol de vestir curosament el dol i la pèrdua.
Tot aquest preàmbul per explicar-vos que segueixo des de fa anys un grup bàsicament de dones, que com tothom tenien sempre la mirada posada a l veïna del costat, i/o a la del davant quan començaven a ballar , i d’uns temps ençà aconsegueixen en força ocasions aixecar la vista de terra, i fondre’s amb la música.
El dissabte 30 d’abril de 2.011, en el marc de la Trobada de Primavera dels Amics del Country de Castellar del Vallès, entre nervis , varen obrir el torn de coreografies en que al llarg d’aquell vespre ens delectarien grups de Terrassa, l’Hospitalet de Llobregat i Barcelona.
Per a mi, que en sóc fan des del primer dia, van actuar de forma correcta, elles m’explicaven; que si al començament, que si , que si .. insisteixo en la meva personal qualificació . CORRECTE.
Us deixo unes quantes imatges d’aquestes White Ladies del Country.
No hay comentarios:
Publicar un comentario