jueves, 28 de octubre de 2010

CASTELLAR DEL VALLÈS. COUNTRY, AMB C DE COR

Lluïa encara el sol tardoral quan entraven, les balladores de Country de Castellar del Vallès a la Fundació Obra Social Benefica – a molts castellarencs el sonarà més familiar si diem l’Hospital – , segons el programa ballarien entre les 18,00 i les 19,00 a la sala gran davant de les persones residents.

Totes elles havien avançat l’execució de les seves tasques domestiques habituals, i fins alguna havia demanat sortir de la feina per assistir a la ballada. El country s’associa habitualment amb texans , botes i barrets, i s’oblida que és – sobretot – cor-







La ballada – amb algun problema tècnic – ha estat un èxit, i fins al final ha calgut improvisar algun bis.






El grup ha fet esment de l’absència obligada del seusteachers’, que amb bona voluntat – i la llarga experiència de la majoria de balladores- s’ha pogut suplir.

Desprès de la ballada, begudes, carquinyolis i licor – per qui en volia – han estat la mostra de l’agraïment, per l’espectacle ofert.

Començava el torn dels sopars quan ja de nit, sortien les balladores.

Un any més els Amics del Country han pogut actuar davant dels residents , gràcies a l’excel•lent instal•lació de que disposa avui la Fundació Obra Social Benefica.

Ens encantaria poder fer-ho en tots els centres d’aquestes característiques, que son bastants actualment.

lunes, 25 de octubre de 2010

DE LA GARROTXA AL VALLÈS OCCIDENTAL. ELS CAMINS DEL COUNTRY

Country en la llengua anglesa entre d’altres significats té el de país; aquí trobareu la crònica d’una sortida per aquest ‘petit country’ que en diem Catalunya.

El so de les campanes de Sant Aniol cridant a l’àngelus, emplenava les valls altres del Llémena quan la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio mora Vergés agafàvem la pista que abans de l'entrada de la població, a la dreta, poc després de travessar el riu, comença a enfilar-se per la serra i uneix el poble de Sant Aniol de Finestres amb Mieres.

Quan al topònim finestres, habitualment se li atorga el significat de ‘ guaita , mirador , talaia,...

Anàvem a L'antic poble de Finestres, a 880 m a la serra de Finestres, per accedir a l’indret cal deixar el cotxe a la vora del camí carreter, encomanar-se a Santa Maria de Finestres, i començar l’ascens; el costerut corriol està fet literalment amb una plomada. El camí és curt – uns vint minuts – però intens.




El lloc en els seus orígens històrics està vinculat al Senyor de Finestres, i estava situat sota d’aquest castell, a l'extrem d'una aresta rocallosa i acinglerada, entorn de l'església de Santa Maria de Finestres, que va ser consagrada el 947 pel bisbe Gotmar de Girona.



L'església de Santa Maria esdevingué priorat benedictí dependent de Sant Esteve de Banyoles, monestir al qual ja pertanyia l'any 1096. El priorat s'extingí el 1836 tot i que des del segle XV no hi hagué comunitat i els abats eren comendataris. El temple sofrí danys en els terratrèmols de 1427-28.

Conserva de l'obra romànica, que ha estat molt modificada, la volta i l'absis, sobrealçat. Havia estat ampliada el 1779 i el 1836, en suprimir-se el priorat, esdevingué només parròquia.



Ara és un santuari marià , on s'hi celebra un aplec el diumenge després de la segona Pasqua.

Hom resta meravellat tant per les magnifiques vistes, com per la tasca gegantina dels qui aixecaren aquests edificis; les condicions del camí fan suposar que tot el material necessari va arribar a força de braços, tota vegada que almenys en aquesta via que hem practicat, es impensable l’accés amb besties de carrega.

Recollirem imatges de l’indret, i novament sota l’especial protecció de Santa Maria de Finestres davallarem fins al camí carreter.

Amb una breu aturada a Olot – ens refèiem de l’esforç a la Deu – reprenem la tornada al nostre Vallès Oriental; és diumenge i els amics del Country de Sentmenat tenen la seva ballada mensual.





Ja ho diuen els llibres de saviesa, ‘hi ha un temps per cada cosa ‘, en el nostre cas, certament hi ha un temps per pujar fins a Santa Maria de Finestres a la comarca de la Garrotxa, [ cosa que plau molt a l’Antonio ] i un temps per ballar country amb els amics de Sentmenat al Vallès Occidental, [ cosa que plau molt a la Maria Jesús].

D’una i altra cosa en deixem testimoni gràfic.

lunes, 18 de octubre de 2010

BALLADA COUNTRY A LA PLAÇA DE LA PORXADA. GRANOLLERS 2.010

Sortíem de Castellar del Vallès uns minuts abans de les 10,00 la Rosa, la Maria Jesús i l’Antonio, el termòmetre marcava 12 graus, ens havien convocat els amics de Tot Country Granollers el diumenge 17 d’octubre a partir de les 11,00 a la Plaça Porxada. Arribàvem a la nostra destinació una estona abans, i això em permetia retratar aquest emblemàtic indret de la ciutat, quasi en solitud.




Concebuda inicialment com a llotja de gra ,es va acabar de construir entre els anys 1586 i 1587 a partir d'un projecte que havia encarregat el Consell de la Vila al mestre Bartomeu Brufalt.
L'edifici té unes dimensions de 24 metres de llarg per 15,65 d'ample i està format per 15 columnes d'ordre toscà que sustenten una teulada de quatre vessants. El Josep Salvany i Blanch en recollirà una imatge l’any 1.915 quan feia funcions de mercat.


El bombardeig del 31 de maig de 1938 la va deixar molt malmesa, com veiem en la fotografia que reproduïm de la Revista Foragitats 25-Sep-2010.



Restaurada de nou en acabar la Guerra Civil, cedeix el 1984 una de les jàsseres de la vessant nord precipitant la reconstrucció de la coberta. Coincidint amb el 400 aniversari de la seva construcció, el 1986, s'inauguren les obres de remodelació.

L'any 2006, el Govern de la Generalitat, a petició de l'Ajuntament de Granollers, va aprovar declarar la Porxada com a Bé Cultural d'Interès Nacional.





A partir de les 11,00 la música country s’ensenyoreix de la Porxada i la plaça que l'envolta, i al llarg del mati fins a 300 persones gaudiran d’aquest espai excepcional. El sol s’afegeix a la festa i ben aviat malgrat la temperatura fresca 13 graus, la roba d’abric es va acumulant per arreu.





Saludarem amics del Maresme, el Vallès Oriental i el Vallès Occidental, el Baix Llobregat i el Garraf.

Damunt la tarima es succeiran les demostracions del grups :


Country Caravan
Muleskinner
Twisters
Frenesí
Can Falguera

Amb el Joan Vilardell - bon coneixedor de la Ciutat – recorrerem el perímetre de les antigues muralles; l’abandó del carrer Constància és colpidor.

Ens arribarem també fins a la proper església de Sant Esteve.

Ens acomiadem un xic a abans de les 14,00 dels amics per retornar al nostre Vallès. Granollers és ja una nova fita de l’Univers Country