Castellar del Vallès, fi de curs.

Ens trobàvem el dijous 1 de juliol un grapat d’amics del Country d’aquesta vila que senyoreja les terres altes del Vallès Occidental; el pla, com cada any, era passar una bona, agrair les moltes fineses de persones concretes que esmercem temps i energies en benefici del country i dels qui el practiquen; compensar – mínimament – l’esforç dels professors, i admirar-nos de l’adequada progressió de totes i cadascuna de les balladores.

[ segueixo el criteri internacional d’esmentar únicament el sexe del grup majoritari, ho faig contra la costum – mala costum – de citar, balladores i balladors; recordo – i no fa gaires anys – que les dones no existien socialment ]

Degustàvem entrepans i gelat, i novament fins la mitja nit, a ballar tothom !.


Ens acomiadem amb els millors desitjos per les properes vacances, i amb el ferm compromís de treballar perquè la ballada de Festa Major a la Plaça Calissó, sigui – un any més - un dels actes que convoquem a més castellarencs.