domingo, 24 de septiembre de 2017

XVII TROBADA COUNTRY DE MOIÀ. II

En acabar-se l’acte democràtic a la Plaça del Cap de Moià, tornava a la Plaça de l’església per participar en la XVII Trobada Country, algunes de les preguntes que s’havien exposat em tornaven al cap :

A) Els costos econòmics diaris ‘estimats’ per mantenir als policies desplaçats superen el 1.000.000€, cal afegir aquí, el cost – inestimat – de la desprotecció i de la inseguretat que el desplaçament provoca arreu del REINO DE ESPAÑA, i l’angoixa que pateixen i patiran els mateixos desplaçats, les seves famílies i tothom que es trobi a Catalunya en aquests dies.

Perquè no venien quan es va col•lapsar l’aeroport?.

Perquè no es van evitar els fets tràgics de Barcelona i Cambrils?.

B) Amb 200 Oficials Generals amb la seva corresponen formació i experiència si atenem a :
http://www.defensa.com/espana/gobierno-regula-numero-generales-oficiales-suboficiales-fuerzas
sobta que per coordinar quasi un cos d’exèrcit, enlloc de nomenar - almenys – un General de Divisió, es nomeni un Coronel, oi?.

Quina és la raó ‘real’ ?.

Passaven força minuts de les 19,00 quan llegia que a la Trobada hi havia amics de :

Balsareny
Barcelona. L'eixample
Castellar del Vallès
Castellterçol
Gironella
Igualada
L'Esquirol
Moià
Sabadell
Sant Julià de Cerdanyola
Sant Hipòlit de Voltregà
Sant Vicenç de Castellet
Sentmenat
Terrassa
Vic
Vilanova i la Geltrú

Xerrava amb uns i altres, i com sempre en recollia imatges :





Sense adornar-me’n es feien les 21,00 i calia acomiadar-nos, el dia atrafegat havia fet les seves ‘víctimes’, en aquest cas Cal Maties, on no tenia temps d’anar, per adquirir almenys un parell de formatges de búfala, un per uns bons amics que no havien pogut venir en aquesta ocasió. Queda pendent.

Quan passaven de tornada a l’alçada de la Capella de Santa Maria de les Victòries la boira començava a ensenyorir-se del rodal, en silenci - el pensament no delinqueix – elevava per la intermediació de Maria la meva sempiterna pregaria, Senyor; allibera el teu poble !


Antonio Mora Vergés

domingo, 10 de septiembre de 2017

BALLADA COUNTRY DE FESTA MAJOR. CASTELLAR 2017

No plou mai a gust de tothom, l’asseveració tornava a confirmar-se el dissabte 9.09.2017 quan a les 18,00 hores queixa un xàfec – del tot benèfic – damunt de Castellar del Vallès.

La Ballada Country de Festa Major es traslladava al interior de la ‘Fàbrica Nova’ compartint espai físic amb altres activitats, aquest fet, afegit a la manca d’insonorització comportava molèsties, per uns i per altres, que es superaven només amb el ‘ fair play ‘ i les ganes de passar-ho bé de tots plegats.

Saludava amics de Caldes de Montbui, de Sabadell, de Sant Quirze del Vallès, de Sentmenat,de Terrassa, de Matadepera, ..., comptava més d’un centenar de balladores; els números atenen al fet que la pluja provocava ‘abstencions’ , son força bons, oi?


Retratava les evolucions de les ‘Calsina Girls’, i de la resta.







https://www.facebook.com/pg/Amics-Del-Country-De-Castellar-Del-Vall%C3%A8s-300855230259909/photos/?tab=album&album_id=521740231504740

Insistien en que ens esperen a Moià el 23.09.2017 a les 18,00 a la Plaça Major, i amb previsió de fer-ho en un local si plou .
https://www.facebook.com/photo.php?fbid=10214159195243076&set=gm.346478139132731&type=3&theater&ifg=1

i També ens esperen a Caldes de Montbui el diumenge 8.10.2017 en una matinal a l’envelat amb fusta per ballar al damunt.
https://www.facebook.com/events/274407613034967/?acontext=%7B%22action_history%22%3A%22[%7B%5C%22surface%5C%22%3A%5C%22page%5C%22%2C%5C%22mechanism%5C%22%3A%5C%22page_upcoming_events_card%5C%22%2C%5C%22extra_data%5C%22%3A[]%7D]%22%2C%22has_source%22%3Atrue%7D

Cap dada – de moment - , ni de l’una ni de l’altra a les pàgines de VADECONTRY o de COUNTRYCAT

Ens acomiadàvem passades les 20,30

domingo, 3 de septiembre de 2017

BALLADA COUNTRY DE FESTA MAJOR. SENTMENAT 2017

Ens havien convocat a les 19,00 a l’aparcament del costat de l’església parroquial de Sant Menna , anàvem la Maria Jesús, l’Aurora, la Vicky, el Pedro i l’Antonio; al llarg de la ballada tindria ocasió d’explicar - un cop més – la confusió històrica que ha comportar la diferenciació entre Sant Menna i Sant Cristòfol, essent ambdós una única persona, com explica documentadament el Josep Capdevila i Soldevila en el seu excel•lent treball : http://www.festes.org/arxius/santcristofor2.pdf

Passava llista i advertia l’absència d’alguns amics, que esperem retrobar ben aviat.

La coincidència amb la Festa Major de Sabadell feia minvar un xic la participació, no fallaven però els amics del Country de Castellar del Vallès, els de Country Jardí de Caldes de Montbui, que ens convidava a una ballada matinal a l’envelat – amb terra de fusta – el proper 8 d’octubre, saludava també amics de Terrassa, de Matadepera i fins de Berga, que s’estrenaven a la Ballada de Sentmenat.






L’Elisabeth i el Toni – els Teachers de Sentmenat – tenen molta experiència i per descomptat una gran habilitat per escollir cançons que comptem generalment amb una altíssima participació, a Sentmenat SEMPRE hi ha més persones ballant que badant.

Feia la meva feina i al llarg de la tarda, mentre el sol declinava recollia imatges de les balladores ,. advertia amb goig que es veuen més homes darrerament al Country .


Passades les 21,00 hores, i amb l’única llum dels fanals, recollia les darreres imatges; una part del grup anaven a fer un sopar de ‘ Festa Major’, i nosaltres tornàvem a Castellar del Vallès ara amb la Pia, enlloc de l’Aurora que es quedava al sopar.


Un cop passades les vacances, el món tornava a posar-se en marxa.

lunes, 28 de agosto de 2017

BALLADA TEMPS DE LINEDANCE. TARRAGONA 2017

Repetíem Ballada amb els amics del Temps de Linedance de Tarragona pocs dies desprès de la tragèdia que sacsejava Cambrils i Barcelona, i malgrat la reiteració del ‘no tenim por’ , l’ambient tenia poc a veure amb el que ‘vivíem’ l’any anterior : http://espaicountry.blogspot.com.es/2016/08/la-ballada-temps-de-linedance-del.html

Coincidia amb ‘ les alegres xiques del Montsià’, les ‘Sheriffes’, i em confirmàvem tenien imatges de l’escola publica anterior a la dictadura franquista de Masdenverge, població que havia format part del municipi de La Galera fins a l’any 1857; potser l’edifici aixoplugava alhora que les escoles al nou ajuntaments ?. Espero amb ànsia la resposta.


Coincidíem novament amb una parella que ballaven meravellosament, i que com imaginava coneixien al mestre Xavier Badiella – que havia impartir classes a Castellar del Vallès - , i amb el que coincidiran properament en una trobada ‘ professional’.




Tenia ocasió de fer petar la xerrada amb un antic treballador del port de Tarragona, que atorgava l’autoria ‘ formal’ dels edificis dels tinglados i del rellotge del port, a l’enginyer Eduardo Serrano Suñer ( 4-12-1902 + 20-10-1986), Director del Port de Tarragona des de l’any 1939.

Altres fonts defensen l’autoria de l’enginyer Francisco Gómez de Membrillera i Piazza ( 1867, Badajoz- 1957), Director del Port fins a l’any 1934, i autor també de les obres dels ports de Cambrils i de Salou. A reserva d’una confirmació ‘oficial’ em decanto per aquesta segona opció.

https://www.tarragonaturisme.cat/es/punto-de-ruta/el-reloj-del-puerto

https://ca.wikipedia.org/wiki/Francisco_G%C3%B3mez_de_Membrillera

La resposta ciutadana davant les Autoritats del REINO DE ESPAÑA en la manifestació de Barcelona, posa en qüestió que des del poder central es preguessin totes les mesures necessàries per evitar aquesta tragèdia. El temps potser ho aclarirà.

http://www.elnacional.cat/ca/societat/marxa-no-tinc-por-barcelona-rei-xiulets_185832_102.html

http://www.cataladigital.cat/2017/08/26/video-forta-xiulada-al-rei-a-la-manifestacio-de-barcelona-contra-el-terrorisme/

Antonio Mora Vergés

domingo, 27 de agosto de 2017

AGOST 2017. BALLADA COUNTRY A CAMBRILS

El dijous 24 d’agost ens incorporàvem tard a ballada que organitzen regularment els amics del grup ‘Palmeres’ de Cambrils.

El món es sorprèn quan diem ‘ no tenim por’ , si fessin una mirada a les hemeroteques ho entendrien ràpidament, Catalunya és des de l’any 1714 l’ase del cops del REINO DE ESPAÑA. Moltes persones us poden explicar que els demanaven ‘ hablar en cristiano’ , alhora que reivindicaven un Déu al que li agradaven els uniformes blaus, grisos i verds.

No tenim por, dit això, ens agradaria saber com va ser possible que algú acumules mes de 120 bombones de butà en una vivenda ocupada il•legalment, sense que cap autoritat en tingues coneixement, ni adoptes cap mesura preventiva.

No tenim por, dit això però, ens agradaria saber com ho expliquen des del REINO DE ESPAÑA, responsable ja per acció, ja per omissió segons les lleis, dels danys causats.

No tenim por, i per això ens afegíem al grup que com tots els dimarts i dijous, celebrava la vida ballant country a la vora del mar.



http://espaicountry.blogspot.com.es/2017/07/country-cambrils-te-un-encant-especial.html

http://espaicountry.blogspot.com.es/2016/08/les-ballades-country-de-cambrils-agost.html

Antonio Mora Vergés

domingo, 16 de julio de 2017

ARGENTONA 2017. L’ÓRDAGO COUNTRY

No busqueu la paraula al diccionari català, encara no està incorporada, el sentit ‘clàssic’ en la llengua castellana d’aquest mot d’origen possiblement ibèric, i que s’empra encara en la parla dels bascos, és extraordinari o fora del comú. En el nostre cas particular aquesta era la tercera nit de poc dormir, el dijous anàvem a la Ballada de Cambrils, el divendres al Legends Dance Hall Terrassa, i el dissabte posàvem el colofó a l’ombra de l’església parroquial de Sant Julià d’Argentona.

Començava retratant l’edifici de l’escola Bernat de Riudemeia per a la pàgina https://issuu.com/1coneixercatalunya
Us deixo un enllaç a la història de Bernat de Riudemeia, el cavaller i l'escola (1932-2008), de l’ ENRIC SUBIÑÀ i COLL
http://www.raco.cat/index.php/Fonts/article/view/129210/269484

Es comptabilitzàvem 269 entrepans venuts, aquesta és una dada molt important perquè inclou únicament en la seva totalitat , en bona mesura als que veníem de lluny, Country Jardí de Caldes de Montbui, al Vallès oriental; Country 100MENAT de Sentmenat, al Vallès Occidental; Country de Blanes, la Selva; i per descomptat també als de Quedem?, l’Havana, Mataró Centre, Aveca, Cor Country, Argentona, Pla d’en Boet, ..., tenia ocasió de saludar amics d’Osona, d’altres poblacions dels Vallesos, del Maresme, de ...


L’espai en calma




Més que una crònica hauria de fer un llibre per explicar-vos el que les imatges no poden resumir; l’espai per ballar permetia un màxim escassament d’un centenar de balladores que ocupaven amb poques excepcions la pista durant tota la nit, l’Enric Bartomeu, exercia – com sempre – magistralment de spiker, i els grups es succeïen al cadafal regularment, el sorteig dels regals posava la cirereta al pastís, la fortuna repetia a la nostra taula, i hem d’agrair al Rafa i la Milagros que volguessin compartir-ho amb la resta.







Passaven llargament les 00,00 del diumenge 16 de juliol, festivitat entre altres de les Carme, a les que felicitem des d’aquí, quan ens acomiadàvem dels amics.

viernes, 14 de julio de 2017

COUNTRY. CAMBRILS TÉ UN ENCANT ESPECIAL.

Els dimarts i dijous de juliol el Joan Seminola i el grup de Country les Palmeres s’ensenyoreixen d’un bocinet de Cambrils situat quasi al costat de l’entrada al Port, i entre les 21,00 i les 23,00 fan les delícies de moltes de les persones que passegen.



Havíem tingut ocasió la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés, d’afegir-nos al grup en ocasió d’uns dies de vacances l’estiu de l’any 2016, i quan tenia noticia d’aquesta activitat aquest any 2017, ens plantejàvem fer una escapada des de Castellar del Vallès.

Aprofitàvem per banyar-nos a Vilafortuny, per fer un deliciós sopar al Pósito, i ens afegíem a la ballada del dijous 13 de juliol de 2017.



Coincidíem am un grup que venia del Montsià – terra amb la que tinc vinculacions familiars i afectives - els Sheriffes, la trobada possiblement em permetrà obtenir imatges si més no de l’escola publica anterior a la dictadura franquista de Masdenverge.

Mentre anava retratant les evolucions de les balladores – les dones son majoria – aprofitava per xerrar amb uns i altres, ara en català, ara en castellà, i intercanviava alguns mots – pocs- en francès i angles amb les persones que feien de ‘públic’. L’encant ‘especial’ de Cambrils curiosament els perceben tnt els aborígens com els visitants.



Les dues hores – com sempre – passaven en una revolada, i ens acomiadàvem del Joan Seminola, de la seva esposa, del grup de les Palmeres i dels Sheriffes.

En el viatge de tornada – quasi dues hores , ja sabeu que diuen dels gats i de la nit – pensava en la possibilitat de que també els amics del Country de Castellar del Vallès, els de Country 100MENAT, s’afegeixin a alguna d’aquestes ‘escapades’. Només l’espai on es fa la ballada em fa témer que podríem morir d’èxit, el dijous comptava que la capacitat màxima no supera les 50 persones.